Estudi al Castell de les Sitges

Quan l'onada em durà a la platja dels morts

(Lluís Llach)

Quan l'onada em durà
a la platja dels morts
serà l'hora potser,
de fer l'últim repàs
al grapat de records
que els sentits han robat
a cada un dels instants
que ha durat el camí.

Diré adéu a la plana
que em va veure infant
i a aquell alt campanar
del meu poble, polsós,
enfilat cap al cel,
vigilant, sempre atent,
tramuntana del nord
o tempesta de l'est.

Diré adéu als amors
que m'han acompanyat,
tant se val si han sigut
ombra, llum, plany o goig,
que tots m'han ensenyat
l'art antic d'estimar.
Si tingués força al cos
tornaria a besar-los.

Diré adéu als companys
que són el meu país,
ciutadans d'un vaixell
amb anhels per ormeig,
i, amb l'adéu, el desig
d'un viatge feliç
amb l'enveja d'aquell
que no els podrà seguir.

He tornat al Montseny

Realitzant experiments

És sorprenent les possibilitats que ofereix la fotografia. En aquest cas es tracta de jugar amb una llinterna totalment a les fosques i amb uns 30 segons.

Analògica o digital?

Aquí encara feia servir la reflex analògica, i pel meu gust els efectes són més volàtils, eteris i màgics que els aconseguits amb la digital on queda tot més sobtat i elèctric. Es tracte de la meva primera foto de llarga exposició i te per a mi un valor especial. Eren els meus inicis, fa cosa de 5 anys i penso que els resultats van ser força bons, val a dir que el blanc i negre hi ajuda molt.