dijous, 3 de febrer del 2011

Siurana

2 comentaris:

Carme ha dit...

Les tonalitats de grisos li donen un toc antic que ens eboquen al record...
M'agrada Jordi!
Una abraçada!

16 de febrer del 2011, a les 0:32
onatge ha dit...

Siurana dalt del cim. Per les xemeneies fum de vida. L'oli de Siurana, l'avellana d'Alforja, s'albira el Priorat. Pedres assentades a les arrels... Núvols de vida. Un bon maridatge entre llums i ombres.

Des del far bona tarda.
onatge

16 de febrer del 2011, a les 6:47

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)