Analògica o digital?
Aquí encara feia servir la reflex analògica, i pel meu gust els efectes són més volàtils, eteris i màgics que els aconseguits amb la digital on queda tot més sobtat i elèctric. Es tracte de la meva primera foto de llarga exposició i te per a mi un valor especial. Eren els meus inicis, fa cosa de 5 anys i penso que els resultats van ser força bons, val a dir que el blanc i negre hi ajuda molt.
4 comentaris:
si, si ajuda molt el b/n, però la foto es collonuda!
Certament, opino lo mateix que tu, com la analògica res, però ja sabem que la comoditat i l'economia amb la digital, es una passada..
Jejeje, veus ja t'he trobat!
Poso el teu enllaç, es un bloc fantàstic, felicitats.
l'analògica té més definició, per a mi, però te la jugues a cara o creu , encara que facis bràqueting...
i avui no hi ha gaires laboratoris, que et facin bé els negatius ni les còpies...
excel·lent, Jordi
Passava per aquí (via Luluji) i m'ha agradat, entre altres, una foto que si no t'importa agafo per il·lustrar un post del meu blog. És la fotografia que titules "amansint la mar". Si tens inconvenient m'ho dius, la trauré. Naturalment que esmentaré el lloc d'on l'extrec.
Salutacions
Gràcies Joan, no tinc cap inconvenient.
Publica un comentari a l'entrada