dimarts, 25 de març del 2008

Enyorant Istanbul


Passejant pels jardins de Montjuïc em vaig trobar aquest personatge solitari amb un aire trist i d'enyorança en una zona de plantes i parets de blanc immaculat, per un moment vaig ser jo qui no es trobava a Barcelona.

3 comentaris:

romanidemata ha dit...

bon instant, Jordi, li vas captar l'ànima.
salut i bon dimats

25 de març del 2008, a les 6:09
Lucia Luna ha dit...

Ostres si! es lo que em transmet, molta tristor, i amb b/n encara li dona més força.

Petons maco.

25 de març del 2008, a les 13:19
Anònim ha dit...

Molt bona, artista!

29 de març del 2008, a les 3:59

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)